AI, MARTINETA... SEMBLA QUE FOS AHIR QUE VAS NÈIXER DE LA PANXA DE LA MAMA, OI? I FIXA'T! JA HAN PASSAT TRES ANYS... TRES SÚPER ANYS! EN ELS QUE T'HAS CONVERTIT EN UNA PERSONETA ÚNICA I IRREPETIBLE, ESPECIAL, SIMPÀTICA, 'DITXARATXERA', BROMISTA, GRACIOSA... QUE ESTIMA I QUE ES FA ESTIMAR!
SE QUE EL CAMÍ FINS AQUÍ NO HAURÀ ESTAT FÀCIL... LA VIDA DE VEGADES ENS VA POSSANT TRAMPETES I PROVES QUE HEM D'ANAR SUPERANT. PERÒ HO HAS FET MOLT I MOLT BÉ! ENHORABONA! ARA NOMÉS CAL SEGUIR AIXÍ, COM HO HAS FET FINS ARA, I T'HAURÀS CONVERTIT EN UNA MERAVELLOSA I GUAPÍSSIMA PERSONA...
NOMÉS EM QUEDA DIR-TE QUE NO OBLIDIS QUE AQUÍ A CASA T'ESTIMEM SÚPERHIPERMEGAMOLTÍSSIM!!!
SÓC la Martina!! et dono les gràcies per aquest pastis que m'has fet! jo tambè us estimo molt!!
ResponderEliminar